Nigèria i Boko Haram

Recensió d’una lectura per a l’assignatura de Política Comparada II sobre Nigèria i el seu conflicte polític i etnocultural.


Mahler ens presenta en el seu escrit una breu compilació de l’història contemporània de l’avui República Federal de Nigèria. Es fa un resum de la situació colonial prèvia, sota domini Britànic (1861-1960), amb les decisions que conformaran les actuals fronteres de l’Estat i el disseny de les seves institucions fins a l’actualitat.

L’autor revela l’existència de dues corrents principals dintre dels moviments d’autodeterminació nigerians, aquells qui des d’una òptica moderna opten per un estat-nació unitari qui reemplaci les institucions britàniques i un nacionalisme tradicionalista, oposat al primer, amb voluntat de crear nacions en base a les regions delimitades per la clivella ètnica . Posteriorment es relata el procés que, des de l’assoliment de la independència el 1960 ha conduit al molt feble règim democràtic actual; quatre dècades esquitxades de cops d’estat, guerres i dictadures militars, amb molt breus períodes democràtics. Quaranta anys d’inestabilitat marcats pel conflicte entre els tres principals grups ètnics nigerians.

Soldier in Biafran war, 1968

Soldier in Biafran war, 1968

El text fa especial èmfasi en qui ocupa el lloc de president i totes les disputes entre els militars de les diferents ètnies però oblida bastant els contextos econòmics o el funcionament de l’estat i les seves institucions en tot aquest període. Manca conèixer si es manté una certa divisió de poders, i si durant els períodes de dictadura es manté aquesta. És també interessant saber si hi ha una estructura del funcionariat relativament estable respecte els canvis polítics. Un altre aspecte oblidat és la importància de la clivella religiosa, que podria explicar també bona part dels conflictes succeïts en el passat, com Biafra, o recents, amb els atemptats sectaris de Boko Haram. Resulta també vital conèixer quin és el poder real dels estats federals que composen l’estat, una qüestió on resideix possiblement la solució als conflictes actuals i alhora part de l’actual problema. La regionalització pot ser en molts casos la via per aconseguir la conciliació de diferents punts de vista. El cas Suís és un exemple paradigmàtic de com les diverses tradicions, llengües i, sobretot en el passat, opcions religioses poden conviure, respectant les diferències i establint un govern on tothom es senti representat i s’eviti la “dictadura” de la majoria.

Malauradament, Nigèria dista molt del país helvètic, factors de creixement econòmic, educació o de la presència de recursos naturals, especialment el petroli i els seus beneficis, als que Boix refereix en un article dificulten enormement l’establiment d’una democràcia validable. Com bé recorda l’autor al final del seu text, Nigèria ja ha viscut períodes de democràcia i eleccions, fet que és un motiu d’esperança. Ara els partits nigerians necessiten del temps necessari per establir polítiques efectives i el temps suficient per a consolidar-se i que els cops d’estat no siguin vistos pel poble, en paraules de Tordoff , com una manera culminar una etapa de conflicte polític i fer net del sistema democràtic.


– Mahler S. Gregory, Comparative Politics, An institutional and Cross National Approach, 5th edition, 2008.
– Boix, Carles. The Roots of Democracy, Policy Review num.135, 2006.
– Tordoff, Government and Politics in Africa, pp. 166-67.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s