“La unitària”

No s’hi val a badar, “Ara és l’hora” de l’ANC.


Ha tornat al debat públic el concepte de llista unitària. Aquest cop no són partits petits (SI i R.Cat) com ara fa quasi 4 anys, tampoc és la mateixa situació que  teníem amb CiU i ERC per les eleccions europees uns mesos enrere. Ara ens trobem davant l’escenari sempre considerat i sempre present en tot esbós d’escenari de futur, la emergència de la necessitat evident d’unes eleccions que siguin un veritable plebiscit.

Un cop vistos els entrebancs legals per part de l’Estat a la Consulta, que no per evidents i esperables són menys reals, s’imposa, com ja preveia el CATN (Consell Assessor per la Transició Nacional) en els seu informe, el “pla B”. Aquest pla contenia diverses alternatives a la Consulta no-refrendària inicialment prevista. En primer lloc -i aquí m’allunyarè una mica del tema principal de l’article- ens parla en el punt 8.1 de la possiblitat de realitzar un procés de votació per altres vies. Això podria incloure des d’allò que alguns anomenen “Arenys 2” fins a enquestes a la població, o el que finalment el govern ha acordat, un procés participatiu.

Aquest procés participatiu sembla ser que comptarà amb 600 col·legis electorals (crec que podem aspirar a tenir-ne més, un a cada municipi, no?) i necessita 20.000 voluntaris, també manté l’actual format de pregunta i permet fer quelcom el 9-N. Son molts, i jo el primer, els qui no estem d’acord amb aquesta “consulta retallada”, de ben segur que tots suposàvem que el govern català forçaria més al govern espanyol i que seria llavors, a posteriori de l’actuació de l’Estat, que es decidiria no continuar endavant amb la consulta per la impossibilitat de fer-la amb garanties. Seria llavors quan hipotèticament s’iniciaria un pla B. Ara mateix, però, la consulta “retallada” és un fet, i també és un repte, una oportunitat i un primer pas. Un repte perquè hem de moure molta gent, molta més que mai, cap a les urnes. Una oportunitat perquè hem de sortir al carrer, demostrar que volem votar, i fer-nos de nou visibles. I un primer pas perquè sabem que amb això no n’hi haurà prou i i que passat el 9-N haurem de fer alguna cosa més (si no és que l’Estat també es carrega també aquesta consulta, un favor que ens faria).

El 9-N Sí-Sí!

El 9-N Sí-Sí!

I aquí és on entra en joc la segona alternativa proposada pel CATN. En segon lloc, el Consell afirma que davant el bloqueig de l’Estat a la consulta seria legítima la convocatòria d’unes eleccions plebiscitàries on, segons el vot de cadascú, es pogués deduïr de forma clara quina és la postura de la població respecte a la Independència. En aquest escenari, resulta necessari que les opcions polítiques definèixin de forma clara quina és al seva postura en aquesta questió. I arriba el dilema senyors meus… els partits partidaris del Sí han d’anar junts en una candidatura unitària? Són molts els arguments que diuen que no és això el que toca, les diferències ideològiques i els riscos electorals que comporta, la relació entre els partits, les quotes de poder, etc. També podem trobar arguments per defensar precisament la idoneitat de fer, ara sí, una llista conjunta i “de país”. En primer lloc una realitat bastant trista, i és que CiU no convocarà una eleccions on, anant per separat, obtingui els pitjors resultats de la seva història. En segon lloc, la imatge d’unitat que aquesta candidatura obtindria seria, en aquest cas, formidable, i tindria a la seva disposició un capital humà extraordinari. Aquest beneficis, però només els podríem trobar si la candidatura complís certs requisits que ara enumerarè.

Quin tipus de llista unitària necessitaríem? Clarament, i per a superar totes les discrepàncies que poguèssin sorgir, aquesta llista hauria de ser pilotada i construïda per gent de fora dels partits, aquesta hauria de ser la tasca de l’ANC. Alhora, aquesta candidatura hauria de relegar als partits polítics a un segon terme, deixant els primers llocs de la llista, i bona part de la resta, a personalitats de la societat civil de tots els àmbits. D’entre els partits, hauria de comptar amb la presència de tots aquells que estiguin per la independència així com membres d’altres partits (vegi’s ICV o ex-PSC) que també estiguin per la tasca. En darrer i més important terme, aquesta llista hauria de tenir uns principis clars i ferms i un programa breu i evident per a tothom que hauria de consistir en la negociació de la independència o la DUI en el seu defecte, i posteriorment la convocatòria de noves eleccions de cara a definir un nou parlament que endegui la redacció d’una Constitució.

Són moltes les traves, i moltes les dificultats d’aquesta proposta i del moment polític actual. El paper de l’ANC esdevé de nou essencial, tal i com ho ha estat els darrers anys. És aquesta una petita proposta de com hauria de ser una candidatura unitària viable. Un primer pas previ, l’èxit del 9N, esdevé clau en el camí cap a aquest plebiscit en forma d’eleccions i ha d’esdevenir, si així ho consideren les forces polítiques i l’ANC, un gran acte de movilització ciutadana.

PS: Aquesta proposta de candidatura ùnica no suposa el meu rebuig a altres opcions ni la adhesió a aquesta sense condicions (ja n’he dit unes quantes). El que sí és important és que le 9-N surti bé (no ens fixem cap nombre de participants!).
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s