“Punt comú”

Al darrer post explicava com hauria de ser una llista unitària que fos de debò viable i una opció guanyadora. La llista conjunta, però, pot ser que no sigui la millor opció si el que es vol guanyar el “plebiscit”. La perspectiva d’un acord en un punt comú al programa de les diferents candidatures m’ha convençut com a millor opció. En les properes línies exposaré alguns motius que em fan pensar això.

El primer argument refereix als vots i escons. L’objectiu primordial d’unes eleccions amb caràcter de plebiscit és guanyar-les per a poder en consequència negociar la independència, proclamar-la o el que sigui. Per a guanyar farà falta no només guanyar en escons (ara CiU, ERC i CUP en sumen 74) com guanyar també en vots a candidatures (ara CiU, ERC i CUP tenen el 49,15% d’aquests vots). En aquest sentit està clar que la llista unitària no és un requisit, ja que vots i escons de diferents candidatures es poden sumar en un mateix objectiu.

El segon argument refereix a la ideologia. A Catalunya els partits es mouen en dos eixos o clivelles, l’eix nacional i l’eix social/ideològic. Són molts els ciutadans que no tenen l’eix nacional com a prioritàri i difícilment veurien bé votar a una candidatura que oblidés, encara que temporalment, el tema social. Tampoc ningú garanteix que el vot més d’esquerres o de dretes accepti la candidatura unitària, perdent aquesta vots en favor d’altres opcions. Alhora, l’existència d’una candidatura “d’esquerra transformadora” pot acostar molta gent al projecte de la independència i la construcció d’una república. L’existència d’una gran oferta ideològica dins dels partits del Sí ha de ser una virtut i un avantatge.

Considerant aquests dos elements, junt amb l’existència de “marques” reconeixibles per part de l’electorat, arribo a la consideració que la existència de tres candidatures pel Sí (CDC, ERC i CUP+agregats) maximitzarà el percentatge de vot a candidatures favorable a la independència. Mancarà arribar a aquest punt comú, que no pot ser altre que la Declaració d’Independència, ja sigui amb negociació o no (prou inviable), aconseguir que el govern convoqui eleccions i assumeixi la seva bastant possible derrota electoral, i l’establiment d’un calendari per al procés constituent del nou estat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s