La Regulació de l’Energia a Espanya i els conflictes d’interessos.

Les agències reguladores juguen un paper clau en la gestió de moltes de les esferes de l’economia d’un país. La interrelació entre aquestes agències, el poder polític i els poders econòmics ha estat en el cas espanyol i en altres casos una constant font de suspicàcies. La existència de moviments polèmics en assignacions de contractes i concursos esdevé, juntament amb l’existència de ‘portes giratòries’ entre els poders públics i l’empresa privada, un motiu de preocupació important. En el cas que ens ocupa tractarem la relació entre aquests actors en l’àmbit de l’energia, la seva regulació i els seus actors tot intentant assignar algunes responsabilitats en el sector específic de la gestió de l‘energia a Espanya.

Germany Debates Renewable Energy Investements

HOHENHAMELN, Alemanya. (Fotografia de Sean Gallup/Getty Images)

Comencem en primer lloc amb l’estudi de Xavier Fernández i Marín, Jacint Jordana i Andrea C. Bianculli (Fernández  i Marín et al., 2015) sobre les Agències reguladores i la seva independència del poder polític. Referit al paper de les agències en el cas espanyol, la investigació aboca una mica de llum respecte al paper que juguen aquestes agències reguladores i la seva relació amb el poder polític. Analitza entre d’altres la durada en els càrrecs i el perfil dels membre de les juntes de govern d’aquests ens. Alhora, l’estudi vol detectar quines són les dinàmiques de canvi en el càrrec i quines en poden ser les motivacions principals. L’estudi revela que vora un 40% dels membres de les agències té vincles polítics, també que un 45% dels membres són funcionaris. Aquestes dades són, però, similars a les d’altres països europeus.

Un resultat sorprenent que trobem a l’estudi és que aquells reguladors amb connexions polítiques i escollits via parlament han tingut més estabilitat en el càrrec que els escollits per altres vies. La capacitat d’adaptació al nous governs i els mètodes d’elecció, així com la tendència a governs sense majoria absoluta són factors que haurien contribuït a la estabilitat general de les agències i els seus membres. A continuació veurem, tot analitzant el cas de la antiga Comissió Nacional de la Energia, si les conclusions de l’estudi es compleixen en un cas específic, especialment aquelles referides a la composició dels consells i als efectes dels canvis polítics.

Comencem, doncs, pel cas de la Comissió Nacional de l’Energia (CNE), des de 2013 incorporada dintre de la nova Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC). Va ser creada l’any 1998, per encarar la progressiva liberalització, reordenació i privatització de la producció i distribució dels mercats d’energia. Les seves funcions abasten tots els àmbits de l’energia, tenint competències normatives, executives, sobre els mercats i la lliure competència, de resolució de conflictes i responsabilitats, i en temes d’inspecció. Tot i les seves competències, un informe de PwC (PwC, 2011) evidencia que, per exemple en la fixació de tarifes, existeix un organisme regulador independent, la CNE, però que en canvi les seves propostes no tenen força de llei ni tampoc té una capacitat sancionadora com sí en tenen la resta d’organismes a Europa.

Des de l’any 2013 la CNE va ser incorporada a la nova CNMC, que uneix en un sol òrgan les agències d’Energia, Telecomunicacions, Transport i l’antiga Comissió de la Competència. Si passem a observar la composició del seu darrer consell com a agència separada, gràcies a la informació existent al web, trobarem detalls interessants. En primer lloc, convé assenyalar que del total de set membres del consell, sis més el President del consell, quatre han ocupat de forma clara responsabilitats vinculades a càrrecs de partit tals com alcaldies, seients al Parlament, etc. També veiem que, en els perfils professionals abunden els enginyers i els juristes, amb tres membres de cada ram, el darrer membre era economista. Aquesta composició, que inclou un parell de membres provinents del PNB i CiU, ens permet veure la seva designació per quotes del legislatiu, com podria ser en designacions com la del Tribunal Constitucional, amb places destinades als partits “nacionalistes”. Aquesta és una norma informal que s’ha vist repetida en molts àmbits les darreres dècades. En termes generals, doncs,  la composició del consell encaixaria amb el descrit per l’estudi anterior.

De l’actuació de la CNMC en podem destacar el paper important que juga en la entrada de nous actors al mercat energètic i el control de les condicions de lliure mercat i inspecció. Aquestes tasques han estat qüestionades algunes vegades, però un article de Jorge Fabra a el diari El País ens dona algunes pistes del que podria estar passant quan parla de la reforma de tarifes finalment (pendent des de feia un lustre) aplicada: “las críticas y las soluciones que desde hace años algunos expertos en electricidad venían planteando a este asunto de las subastas –los primeros antecedentes se pueden encontrar ya en el año 2008 en la documentación disponible de la antigua Comisión Nacional de la Energía-“. Com podem veure, l‘acció ministerial aniria, en alguns casos si més no, en contra o fent cas omís dels consells de l’antiga CNE. Esdevé llavors pertinent moure el focus cap al govern i el Ministeri responsable de la qüestió.

I quin és el paper del govern? Especialment via el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, el govern estatal és el responsable final de la legislació en aquestes matèries. Fent un repàs a la premsa trobem que existeixen moltes polèmiques vinculades al sector energètic fortament vinculades al Ministeri, com pot ser el Projecte Castor o la retirada de les ajudes a les energies renovables. En aquest sentit molts han acusat als diferents governs estatals i regionals d’haver teixit una estreta relació amb les grans empreses energètiques, i també d’altres sectors, per a beneficiar-les. Aquetes empreses retornarien els favors rebuts per part dels governants amb places altament retribuïdes als consells d’administració d’aquestes. L’ existència d’aquestes ‘portes giratòries’ pot esdevenir una de les principals vinculacions entre empreses i polítics, més enllà del paper de les agencies reguladores.

El concepte de portes giratòries implica l’obtenció de beneficis privats a costa de pèrdues públiques. Existeix un aproblemàtica en aquest sentit entre la necessària higiene política de fer una rotació dels governants i el risc de que, donat aquet caràcter temporal puguin prendre decisions encarades a garantir uns ingressos en el futur. En el cas espanyol i en el d’altres països com França existeixen lleis d’incompatibilitat que impliquen anys d’espera entre el cessament d’activitats públiques i l’ inici d’activitats privades en àmbits sensibles per a la sector públic. Tot i el règim d’incompatibilitats existent, podem trobar un gran nombre de polítics, inclosos expresidents, ocupant càrrecs en algunes de les empreses més importants del país. Convé destacar que el concepte de portes giratòries s’utilitza aquí més per relacionar polítics i sector privat mentre que a la resta del món el concepte es troba més encarat a la fuga o transferència d’experts i treballadors, que no polítics, entre els sectors públic i privat.

A mode de conclusió podem afirmar que existeixen actuacions polèmiques i pràctiques dubtoses en la gestió i polítiques d’energia. No obstant l’anàlisi de l’acció i mesures polítiques sembla confirmar que el gruix d’aquestes intervencions vindrien donades dels del govern, i que en aquest cas al CNE i actualment la CNMC no tindrien un paper especialment rellevant al estar mancades de molts dels poders necessaris en regulació. L’agència es troba, segons la majoria de fonts, relegada a assessorament en el cas de les polítiques en energia. Aquesta situació, en el cas espanyol, on els partits han estat reticents a deixar la política energètica en mans d’agències independents no és extensible ni a tots els contextos de l’ Estat amb agències involucrades ni a d’altres àmbits. Esdevé un factor clau una independència efectiva i poders reals per part de les agències corresponents.


Bibliografia

Fernández  i Marín et al. (2015):  ‘Are regulatory agencies independent in practice? Evidence from board members in Spain. a Regulation & Governance.

Pàgina de la CNE: http://www.cne.es/cne/contenido.jsp?id_nodo=3&&&keyword=&auditoria=F (Consultat el 9/7/2015)

Informe PwC “Diez temas candentes del sector energético”: https://www.pwc.es/es_ES/es/publicaciones/energia/assets/diez-temas-candentes-del-sector-electrico-espanol-para-2012.pdf , pp 10. (Consultat el 9/7/2015).

Article de Jorge fabra: http://economia.elpais.com/economia/2014/02/14/actualidad/1392374160_215740.html (Consultat el 9/7/2015).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s