La cooperació internacional en energies renovables: el cas del Mar del Nord i la producció eòlica off-shore

La creixent globalització obliga als governs dels diferents països a cooperar en la definició de les diferents polítiques que aquests apliquen. No n’és una excepció la qüestió de la energia, especialment amb la progressiva transició energètica cap a les fons renovables d’energia. La Unió Europea ha esdevingut en aquest sentit una excel·lent plataforma per a permetre l’intercanvi i creació de relacions entre els diferents governs que s’hi han vinculat. En el present article parlem en primer lloc de la cooperació intergovernamental i les relacions que existeixen entre diferents entitats. Posteriorment tractem la qüestió de les energies renovables i les polítiques dels països promovent la transició energètica, qüestió que enllaça amb el cas específic que tractem, el Mar del Nord, l’energia eòlica i els organismes de cooperació generats.

shutterstock_44703712-2

És un fet que durant molts anys l’Estat-Nació ha estat l’actor més important en la definició de polítiques i la seva implementació i lliurament. Els processos eren majoritàriament creats i coordinats a nivell nacional i els inferiors es dedicaven principalment a implementació i les funcions administratives. La cooperació intergovernamental ha esdevingut en els darrers anys un fet habitual. Existint en cas europeu la UE, han sorgit també iniciatives que cooperen al nivell nacional o sub-nacional. Les polítiques de coordinació entre diferents actors comporten una sèrie de beneficis molt rellevants a nivell econòmic i també polític i social. A nivell econòmic es redueixen els costos de transacció i s’incrementa la dimensió dels projectes, reduint costos i creant millors economies d’escala. A nivell polític i social es milloren les relacions i s’incentiva l’intercanvi cultural, tot evitant conflictes.

Un repte que requereix cooperació és la qüestió del canvi climàtic, que ha suposat, entre d’altres, un augment de la rellevància de les polítiques en energies renovables. Existeixen a nivell europeu compromisos per a reduir les emissions de CO2 en un 80/95% respecte els nivells d’emissions dels anys 90. Aquest objectiu se suma a d’altres, com per exemple la exigència de produir un 30% de la electricitat per vies renovables abans de 2020, totes elles recollides per les polítiques d’Energia de la UE. Les diferents iniciatives internacionals, com els acords de París de 2015 són uns alguns dels arguments que motiven la creació de l’acord que presentem a continuació.

Un motiu a considerar és també la situació del continent respecte a la dependència energètica de l’exterior, sent al UE el principal importador del món[1], ha comportat l’impuls de polítiques de producció local i sostenible d’energia. Països com Alemanya han augmentat el percentatge de producció renovable del 6 al 29% en tan sols una dècada i aspiren a deixar de dependre de l’energia nuclear el proper lustre.

El Mar del Nord és, en aquest sentit, una de les zones marines més explotades del món, a la pesca s’hi suma una elevat trànsit de vaixells, també la extracció de recursos naturals (gas natural i petroli), cablejats i conduccions submarines i més recentment també la aparició dels parcs eòlics marins. Els parcs eòlics marins han suposat una peça fonamental de la transició energètica de països com Dinamarca ja que són zones àmplies, amb vents més sostinguts i menor impacte sobre les persones i el territori. Aquesta complexitat i saturació d’usos ha portat als països de la zona a cooperar en pro d’una millor coordinació i reducció de costos, portant a una explotació sostenible de l’àrea.

És en aquest context, i considerant els atesos anteriors, que neix la idea de crear una cooperació formal entre els països que exploten els recursos o tenen sobirania sobre les aigües del Mar del Nord. L’acord[2], bastit en la forma d’una declaració política acompanyada d’un pla de treball, no crea obligacions legals als diferents països però constitueix un marc de treball per a la consecució dels objectius establerts. Amb l’aval de la UE i diversos dels seus organismes, el pacte el signen Bèlgica, Dinamarca, França, Alemanya, Irlanda, Luxemburg, Països Baixos, Noruega, Suècia, Regne Unit i el comissari d’Energia de la UE. La fita final és la cooperació i promoció de la energia eòlica off-shore (marina) de manera cost-efectiva, que permeti garantir una provisió sostenible i segura d’energia per als països de la zona i alhora una estabilitat i integració progressiva dels mercats elèctrics. L’ens es troba sota la tutela i suport del Benelux[3], que proveeix part de la infraestructura organitzativa.

El document de treball de l’acord estableix una sèrie d’objectius emmarcats en dos annexos consistents en la creació de les diferents comissions i grups de treball, que detallem a continuació. Trobem, amb els seus objectius descrits, el pla de treball fins al 2019, que contempla grups de treball per a la planificació de l’espai marítim, el desenvolupament de les infraestructures i regulacions de la xarxa elèctrica off-shore, el marc de suport i finançament de projectes eòlics i la regulació d’estàndards i normes tècniques del sector eòlic. Al segon annex s’hi contemplen els aspectes de governança i estructura de suport. S’hi inclou la incorporació de les estructures de cooperació prèvies en aquest àmbit, la creació dels grups de suport i la dinàmica de reunions i dels representants i càrrecs que en són responsables.

A mode de conclusió podem afirmar que l’exemple de la cooperació en matèria d’energia entre els països del Mar del nord constitueix un exemple de la progressiva globalització i interconnexió entre les diferents institucions i economies. Acceptar aquesta realitat i aprofitar-ne, de forma justa per a tots els actors, les seves potencialitats és un dels reptes que encaren les diferents països i governs els propers anys. Aquest repte inclou també als gestors públics, veritables executors de moltes de les polítiques necessàries.


[1] The World Factbook: Energy imports (Consultat el 11/12)

[2] Political Declaration on Energy Cooperation between the North Seas Countries: (https://www.government.nl/topics/energy-policy/news/2016/06/06/collaboration-between-countries-in-the-north-sea-region-for-more-wind-farms-at-a-lower-cost)

[3] Pàgina web del projecte: (http://www.benelux.int/nl/kernthemas/energie/nscogi-2012-report/)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s